Dos intérpretes en escena. Dos personas opuestas en el comer y en la idea del sexo. ¿Se parecen más de lo que creen? ¿Una buena y una mala? ¿Una morbosa y otra más sosa que el pan? ¿Una enferma y la otra sana? ¿O las dos están enfermas? ¿Dónde está esta fina línea que decide si es moral o no lo es?

El morbo, la censura i la provocació es convertiran amb un joc tant pel públic com per les intèrprets.

"Encara que sigui petita és ferotge"
WILLIAM SHAKESPEARE El somni d'una nit d'estiu.

Estic tan cansada de veure'm a mi mateixa i a les altres dones enredant-se amb nusos per agradar a la gent. És força difícil ser dona, hem de ser sempre perfectes, però d'alguna manera sempre estem fent alguna cosa malament.

Rosalind (Treballs d'amor perduts/Al vostre gust), Catalina (La Feréstega Domada) i les dones del segle XXI, tenen un aspecte en comú: volen ser lliures, i escapar d'una visió patriarcal.

Verecundia

Ens sentim ridícules quan:
Ens fem fotos.
Correm amb motxilla.
Sabem del que ens agrada.
Demanar favors.
Que algú porti la bragueta oberta. 

RIP TU PADRE Y TU VERGUENZA

Por mucho que Nicky quiera olvidar su pasado y decida empezar de cero por su cuenta, con solo 21 años, sus problemas y traumas de la infancia volverán para convivir con ella y hacerle sentir que no puede avanzar. Por suerte, no está del todo sola. Con el apoyo de Iris, su amiga de la infancia, se verá capaz de conseguir esa nueva vida. ¿Podrá esta joven dar el salto a la vida adulta sufriendo de patologías psicológicas que requieren de atención profesional? Este es el enigmático y desafiante camino que recorrerán las protagonistas, descubriéndose a ellas mismas a lo largo de la obra.

Antes de la villana Harley Quinn, existía Harleen Quinzel. Ella era una psiquiatra que cuando expuso su teoría sobre el posible origen y cura de la locura, en su función de psiquiatra y como primera fase de su investigación, fue destinada al Asilo Arkham. Allí, entrevistó y trató al mayor criminal y psicópata de la ciudad de Gotham, el Joker. Harleen narra el camino al descenso a una vida de locura, que como suele suceder en algunos casos, empezó con buenas intenciones.

Diego espera l’arribada de Godot assegut a la taula d’un bar del barri. Ofèlia recupera la consciència després de morir i ho recorda tot. Segismundo es desperta després d’una nit de festa i no sap si està somniant. Tres joves que no saben si viuen o sobreviuen, que no saben qui controla les seves vides; quin és el seu destí. I és que, què és el destí? 

En algun indret del món dues àvies desnonades, habiten dins de dos cubells d'escombraries. En llevar-se, Dolores i Angustia decideixen celebrar el seu darrer aniversari en un restaurant de menjar ràpid. L'escena queda arrossegada per la relació dels personatges, per l'absurd, pel silenci, pels sorolls atonals, per l'espera i per un nou personatge diví que apareix a escena. Qui no ha tingut mai la certesa de morir?

Plagues Urbanes

“Benvinguts al parc natural de La Bastida”. És el primer que llegiu quan entreu al recinte. La vostra guia us està esperant davant de l’inici de la ruta. Avui fareu un recorregut observant les espècies resguardades en aquest parc. Algunes potser les heu vist més sovint, d’altres les veureu tan de prop per primera vegada. L’important és que gaudiu i, sobretot, seguiu a la vostra guia. Xiruques i prismàtics preparats? Doncs som-hi, d’excursió!

És un espectale de carrer i no és necessari adquirir entrada. Accés lliure.

Sacudes el cubilete.
Tiras los dados.
Mueves ficha.
Así hasta que acabe la
partida. Sólo que en este
tablero nunca se deja de
jugar.

És una instal·lació artística i no és necessari adquirir entrada. Accés lliure.

“No sé si encaixo amb ells”, “crec que no m’han entès”, “Crec que no li agrada el meu pentinat”… Segur que tu també has tingut algun d’aquests pensaments en algun moment de la teva vida. Potser estaves en el lloc inadequat amb la gent equivocada o potser només necessitaves uns minuts de pau i tranquil·litat per a tu mateix. “BRB” és una instal·lació que et convida a escapar el temps que necessitis la teva realitat i tornar a ser tu mateix quan et sentis preparat. 
En el seu interior trobaràs diferents formes de desconnectar, t’atreveixes a visitar-la? 

Pervertimento

Pervertimento presenta un seguit d’escenes independents que comparteixen l’element comú de parlar del teatre. Dues actrius pujaran a l’escenari per desafiar les convencions teatrals, qüestionant la identitat de l'actor, l'autoria teatral i la relació entre realitat i ficció. La peça ofereix una mirada meta-teatral a vegades cruel i irònica, altres vegades amable i compassiva, però sempre descarnada. Obrirem el teló per recordar amb molt d’humor que el teatre és misteri, resistència i horitzó.

Un tanatori és un lloc fred i distant on sovint una se sent dins d’una bombolla. A acaba de patir la mort d’una persona estimada, i la seva primera reacció és l’humor. Ella no sap, però, que no està sola. Apareix B, una coneguda, una amiga, una persona càlida, una amant... B porta a  A pels camins del dol, passant per les cinc fases, de forma subtil, com si fos un somni, una il·lusió, una cosa completament aïllada de la realitat. Les promeses són més fràgils que el vidre; quan B trencs la seva i A se n’adona, alguna cosa canvia.

Escupo por caridad sobre la tumba de mi Madre es una pieza escénica que tiene la intención de exponer las perversiones y el dolor que se esconden tras la relación de las Niñas con los progenitores. 
A través de la Muerte, esa autoridad poderosa capaz de transformar en amor el odio que profesas a tu propio asesino, se pretende purgar la culpa por detestar la vida que se te ha concedido. Un balazo en la sien a la persona que te ha parido por atreverse a tenerte. Un reproche poético a la gestante de tu desgracia.
La relación con la Madre contemplada como el lazo inquebrantable que contiene implícita la condición del abandono. De la misma manera que cualquier principio representa un fin, esta pieza pretende erigirse como un quejido histérico contra la propia existencia, asumida como el peor de los castigos.

100 KG DE MÀGIA

Estàs a punt per ser sorprès? Oblida la màgia tradicional. A "100KG DE MAGIA", Quim Carpio transforma l'ordinari en extraordinari. Imagina dibuixos que esdevenen reals i nens que desafien la gravetat. Aquest espectacle és una explosió d'humor i sorpresa, on cada truc revela la inspiradora història de superació de Quim davant l'obesitat. Una estona màgica que et deixarà amb ganes de més! 🌟🎩