11:00 h i 18:30 h

Cia. Les patètiques

Sona el canvi de torn. Un número d'espera per tothom que tingui una mica de paciència i fe. Entren A i C, dues nenes que busquen com habitar aquest lloc no lloc, on tot anirà bé si "se portan bien y hacen caso". Però potser i només potser, hi ha alguna cosa que es podreix dins seu? Què s'espera d'elles? Podran sortir mai d'aquí? "Què fa un xai mentre espera?" És un ritual on la mirada del públic recau directament sobre les protagonistes. Una obra profundament feminista, on a través del joc de dues nenes innocents, es qüestiona el paper de la dona dins dels marges socials establerts. Una dramatúrgia creada per les mateixes actrius, on la ironia i la crueltat van de la mà. I recordeu: "las niñas se dividen en dos, las que se portan bien y las que se portan mal"

12:30 h i 17:30 h

Dídac Jurado

Un jove es pregunta si és possible inventar alguna cosa realment original en un món saturat de referents, ídols i tutorials de YouTube. Decidit a trobar la seva veu pròpia, s’embarca en una recerca delirant que el porta a descobrir una veritat inesperada sobre la còpia. Entre reflexions filosòfiques low-cost i experiments escènics absurds el protagonista es converteix en Eco Demiürg, qüestionant l'originalitat.

White Lies

13:30 h i 16:00 h

Alex Manzanares

Quants cops has mentit a algú proper? I a algú desconegut? Per què? T’ha agradat? I a tu, t’han mentit? Per què? Què vas sentir?

Nah, hi ha massa preguntes a respondre i cap d’elles canviarà un fet. Totes mentim. És una merda de veritat... Doncs sí, tu has mentit igual que jo, igual que qui et diu que no ha mentit mai, ja que en aquell moment t'estarà mentint segur. Hi ha moltes històries que ens parlen de la mentida, Pinotxo, El cant de les sirenes, La caputxeta vermella...

Total, si no l'afectarà... M’han dit que... Vaig sentir... Si és millor que cregui això...
Creure... Exacte això és! Una mentida al final és una història que queda en l'oblit i volem que sigui real per alliberar-nos d'un fet o aconseguir un objectiu. Aquesta és la idea d’aquest projecte, narrar una història/mentida que en un moment compartit serà real per nosaltres i veurem fins on és capaç de créixer abans de petar i descobrir-nos la veritat que amaga.

Ara si, la pregunta és, em deixaràs mentir-te piadosament?

11:00 h i 16:00 h

Lara Montero

Érase una vez una niña que quería bailar. Ella veía el siseo de las olas del mar, las hojas de otoño boleteando por las calles, el viento acariciando las flores. Y pensaba: yo quiero bailar como baila el mundo. Ella veía en las olas, las hojas y el viento y deseaba con todas sus fuerzas convertirse en una florecilla para así poder unirse a ellos. Lo que la niña no sabía era que, donde ella vivía, las flores como estas, no existían. Delicada, bonita y complaciente, la niña empezó a bailar con las demás. Hasta que un día le dijeron que ya no podía bailar, porque sus pétalos eran ligeramente diferentes. Aun siendo una florecilla singular, no le dejaron volver nunca más. Y es que en un mundo de coches y asfalto no hay espacio para una florecilla singular.

11:00 h i 17:30 h

Cia. Tríada

Vivim en un present veloç, fugisser i imperatiu. Les coses passen, evolucionen i moren sense gairebé adonar-nos-en, sense poder-hi fer res, potser. La Ruth i l'Elna són una parella que es retroba al cap de dos anys de trencar. Qui sap si encara amb alguna cosa per dir-se, amb algun anhel de canvi. Arrossegades pel context social, on no caben els altres, on la priorització del propi "jo" va per damunt dels altres, on la comunicació està en perill d'extinció.

Les restes

13:00 h,16:00 h i 19:30 h

Marta Bosch

Teatre d’objectes i memòria històrica

Hi ha objectes que callen i ens guarden fragments de memòria. Sota la pols del silenci s’amaguen veus d’allò que ha estat amagat massa temps. Un encreuament del passat i del present amb la memòria familiar i col·lectiva per reconstruir el que el silenci un dia va voler esborrar. Què passa amb totes aquelles coses que no ens han explicat mai? Quines històries han quedat atrapades dins d’un armari, d’una bala o d’una capseta? Les restes ens convida a mirar als calaixos de casa nostra i fer-nos preguntes. Perquè la memòria és una acció política i el record, un acte de resistència.

13:00 h i 18:30 h

Cia. Txin Pum

"Yo no creo en Dios. Igual algo hay. Me gusta más pensar en las energías. Me gusta pensar que no estoy solo. Pero no me gusta pensar en Dios. No me lo creo, no me lo quiero creer, no me representa." 2 ángeles de la guarda bajan a la tierra, a un teatro, a reenfocar la fé. A presentar la fé personalizada. A hacer la revolución. Todo está dentro del código, todo está permitido.

10:00 h i 19:30 h

Eric Remedios i Mercé Badia

En un món on tot sembla fum i foscor, dos personatges es veuen atrapats en un joc absurd d'equilibris, confusions i descobriments. Amb la seva realitat trastocada per la línia invisible que els separa de l'altre, intentaran trobar la manera de connectar-se. 
"Punt i Ratlla" és una comèdia de clown que explora les relacions, les distàncies i els petits detalls que, de vegades, poden transformar-se en grans obstacles o grans descobriments. A través de l’humor, el moviment i l’absurd, els dos protagonistes s'endinsaran en un univers on tot està a mig camí entre el caos i l’ordre, en una lluita constant per trobar el seu lloc, connectar-se i, finalment, trobar el punt final.

Las gallinas que entran por las que salen

11:30 h i 16:00 h

Cia. Perros Milk

En un kebab atrotinat, entre el fum i el soroll de la ciutat, Max espera algú que mai arriba. Porta un paquet que ha d’entregar, per salvar la seva vida i la de la seva família, però ningú sap què és ni a qui va destinat. Mentre l’espera s’allarga, la nit es torna cada cop més absurda: personatges peculiars, situacions delirants i de fantasia.

Inspirada en l'esperpento de Valle-Inclán, aquesta història explora la desesperança de la crisi de l'habitatge i l’absurditat d’una espera sense fi, on la realitat es deforma fins a límits grotescos. Amb grans dosis de comèdia i un estil visual sorprenent, l’obra juga amb la distorsió per fer-nos mirar el món amb altres ulls. Una mirada desesperançadora i sarcàstica a través dels ulls de dos joves creadors, que presenten la seva primera peça de creació. Ideal per a tots els públics, Las gallinas que entran por las que salen convida grans i petits a pensar i deixar-se portar per l’imprevisible.

13:30 h i 18:30 h

Cia. Fora de servei

"MatTer" es una obra que explora las complejas y a menudo conflictivas relaciones materno-filiales, utilizando la sátira y el humor absurdo como herramientas para abordar temas profundos y universales.
La trama se desarrolla en una peculiar agencia llamada APMSL (Agencia de Procesamiento Materno Sociedad Limitada), donde los clientes pueden "devolver" a sus madres y explorar diversas opciones para lidiar con ellas. Jessica, llega a la agencia buscando una solución para su madre, con quien tiene una relación tensa y problemática. Allí se encuentra con Marta y Alicia, que también buscan respuestas y alivio a sus propios conflictos maternos.
A través de diálogos ingeniosos y situaciones surrealistas, la obra aborda temas como el trauma generacional, las expectativas sociales impuestas a las madres y a las hijas, la dificultad de la comunicación y la búsqueda de identidad individual.

11:00 h i 16:30 h

Cia. MalFetes

Resulta que hem deixat d’observar i revisar i alimentar el pensament perquè es faci acció en algun moment, perquè en algun moment vaig obrir els ulls, en algun moment vaig aixecar la vista i vaig tenir la sensació que només havia crescut terra erma i més erma allà on pensàvem que estàvem construint muntanyes ondulades i és un trosset de brutícia on ni les patates ni els jacints ni els melons es dignarien a créixer i encara menys el progrés i encara menys una cosa
com el progrés.

Ècdisi

12:30 h i 18:00 h

Cia. Les golfes

En Pol, l’Anna i la Júlia han pujat a les golfes dels seus avis. S’enfilen a les caixes, les cadires, obren els armaris, es vesteixen… estan preparant el seu show.
ÈCDISI neix de la necessitat de posar en evidència l’absurd de tot allò que fem per ser “adultes”. Adultejar és una acció performativa. Adulta no s’és, sinó que adulta t’hi fas, t’hi fan. Et fas l’adulta. Disfresses en forma de talons, camises, abrics de pèl, barrets antiquats, una pistola d’aigua, una cigarreta i bosses plens de pintallavis i plastidecors. Som un dubte impertinent, tres cossos que comprenen el pas del temps com uns pantalons que ja no tapen els genolls, una samarreta que ensenya la panxa o uns mitjons que només abriguen el dit gros.
A les golfes s’hi emmagatzemen moviments de descontrol i extravagància en capses tancades i oblidades. Què passa si s’obren?